Turquia 7

Vaiverejant pel món

                                 Mercè Rigo i  Grimalt

Turquia    (Antalya)

El gran hotel construït sobre el penya-segat té una vista idíl·lica, però és un crim ecològic i estètic. La seva gran terrassa on hi sopem s’aboca sobre el gran llençol de la mar, vorejada per la gran serralada de Bey  Una mar sedosa, brillant, amb  llumetes de  naus que es mouen plàcidament   sense un rumb definit i  on  la calma i la placidesa, m’ acosten a l’ Olimp.  A sota, una piscina maragda m’endolceix la pell després de fer 200 km venint de Pamukale, amb  gorges, rius secs i turons amb tons groguencs. Una terra eixuta i aspre, que els antics varen elegir per assentar-hi la  civilització.

Antalya és una ciutat cosmopolita neta i amb bons serveis, que pretén ser la “rivière” turca i que amb pocs anys s’ ha convertit en un centre turístic important. El seu port romà, avui és el moll esportiu de iots de luxe i de les naus que porten d’ excursió.

 El seu Museu Arqueològic, muntat amb molta cura, té les figures de la mitologia grega i romana més senceres i més ben conservades del món. Trobades a Perge i Aspendos, al voltant d’ Antalya , per un reguitzell d’ arqueòlegs de tot el món,  que saben que a cada forat s’ hi troben els tresors arqueològics del bressol de la cultura d’ Occident.

A la sala dels déus, setze déus i deesses ens miren des de la seva majestat i un joc de llums, dóna una aire irreal quan ens hi acostem.  Atenea, la dea d’ ulls clars, que va protegir a Ulisses en el seu retorn a Ítaca, em mira amb aire desafiador, vestida amb el seu casc i el seu escut. I Afrodita, la deessa de

 l’ amor, m’ explica  a cau d’ orella que va néixer de l’ escuma d’ aquesta mar i que Venus, m’ acompanyarà en aquest viatge cada vegada que miri  l’ estrella de la matinada .