Vaiverejant pel món
Mercè Rigo i
Grimalt
Turquia
El cap de Medusa a Efes, ens va mirant de reüll, mentre
ens mengem els boníssim “mezes” (amanides variades) i el llobarro fet al caliu
de les brases amb gust de salabror marina. Les serps dels seus cabells, semblen xiular dins l’aire calent mentre
enfilem la carretera cap a Mileto. Deixem enrere, les restes de la seva gran
Biblioteca, que va guardar dotze mil rotlles de papir; el seu gran teatre, que
domina la ciutat, amb un aforament de
25.000 espectadors; la
Via Arcadiana, rodejada de columnes; les termes de
Scholastícia; el temple d’Adrià... restes d’una gran ciutat que diuen , va
tenir fins 250.000 habitants.
Mileto,
el famós matemàtic, astrònom, i filòsof,
un dels set savis de Grècia, vivia en aquesta ciutat de l’Àsia Menor, ubicada a
la desembocadura del riu Meandre que porta les seves aigües al Mar Egeu. La ciutat,
amb quatre ports que es varen negar pels sediments del
riu durant l’era cristiana, tenia una esplèndida flota mercant que era, no solament l’orgull de la seva esplendor
sinó clau en la comunicació amb l’exterior i amb la
civilització oriental, barreja de cultures i origen segons alguns autors del
pensament racional occidental.
Ara,
la magnificència de la
gran Mileto, ha desaparegut. Les runes esparses, s’amunteguen
sense ordre ni cap mena de control.
Ningú no ens demana entrada i qualsevol desaprensiu pot emportar-se les restes de la història amb tota impunitat.
Mileto,
l’antiga Caria, que és anomenada
a la Ilíada per Homer, perquè els seus habitants varen lluitar amb els
troians; sembla dormir un son infinit sota el sol ardent mentre la contemplem. El seu
teatre, molt ben conservat, sorgeix dins la boira dels anys com una imatge
definida i actual en un audiovisual que ens apropa la seva història.
En un “bareto” , uns sucs de taronges dolcíssimes i
aromàtiques, ens fan sentir la lleugeresa de les ales d’Arç, la mare de
Mileto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada