Vaiverejant pel món
Mercè Rigo i
Grimalt
Turquia
El despertar a Zeytinliada, la badia de les oliveres,
és d’una bellesa mística. Una església en runes cau sobre la vorera i les
cigales escampen el seu so esquerdat en un
fons silenciós.
Al Jolan, el “Tadzio”, l’ adolescent belga de perfil
grec i cabells de sol, que va sempre amb auriculars escoltant música penjat en
el pal de proa, aquesta nit li han picat els mosquits com a quasi tots els que
han dormit a coberta.
La nostra NESKO continua vorejant la riba turca, de roques
fragmentades cobertes de matolls, ullastres i petits pins. Uns rocams suren per sobre el mantell blau i
de sobte les restes d’una antiga ciutat
enfonsada a sis metres sota el mar per un terratrèmol el segle II. Batik Sehir ( la ciutat enfonsada), apareix
amb tota la seva esplendor d’ antiga ciutat residencial: escales, mosaics de
somni, fonaments de vivendes i un petit
port.
El rei sol ens castiga inclement quan baixem amb la
barca auxiliar que ens porta a KALEKOY,
l’ antiga SIMENA. Simena és un poble rural de caminois costeruts i polsegosos
que pugen des de la mar fins les restes d’ un castell construït pels croats, un
amfiteatre i tombes lícies d’ abans de
Crist. Aquí un japonès adinerat s’ hi ha
fet la seva residència. Ell no puja com nosaltres, sota el sol ardent ni
s’embruta de pols, com les dones
turques que seuen sota les enramades de
les parres dels seus habitacles, en els camins costeruts. El japonès potentat,
té un helicòpter que el porta directament a prop del castell, on hi ha buscat
un trosset de cel a la terra, en una
península de difícil accés i desconeguda pel món.
Les dones d’ amples malucs, habillades amb pantalons
amples i mocadors vistosos, ens
ofereixen catifes de colors brillants, tovalles de filigrana, bijuteria
preciosa i el que és més valuós, sucs dolços de
les taronges que creixen en aquest indret pedregós.
La tortura de la pujada al castell ens ve compensada
amb l’estada en un petit bar esglaonat
de cadires inestables, que ens ofereix la vista de les aigües tranquil·les del
petit port amb tombes lícies en forma de cofre que sorgeixen de la mar i la
beguda de la taronjada que regalima per
la nostra gargamella com si fos el nèctar
dels déus. La dona jove del petit bar-habitacle bressola al seu fill amb
el seu vou-veri-vou autòcton i després, el diposita plàcidament
sobre la taula, dins d’una fresquera- mosquitera , on sembla estar en
els millors dels móns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada