Vaiverejant pel món
Mercè Rigo i
Grimalt
Turquia
Des de “Afrodisias”, la deessa de l’
amor ens acompanya, travessant boscos de
pins i grans planures de blat fins “Pamukkale”, lloc obligat dels turistes.
La
calç diuen els incondicionals que la visiten, no solament és bona pels ossos,
sinó que també fa meravelles pels muscles i els tendons i aquest “castell de
cotó”, s’ ha guanyat la reputació de les
propietats curatives de les seves aigües riques en calci.
Aquest
indret, Patrimoni Mundial de la Unesco, aixeca la seva enlluernadora blancor
sobre la plana. La
deessa de l’amor, ens ha transportat a unes terres semblants a l’ Antàrtida i a
on l’escalfor pesant del cel que no ens deixa petja
durant tot el viatge, de sobte, s’ha
convertit en la brisa més lleugera i refrescant de l’ Univers.
M’he
sentit tan feliç pujant entre les
estalactites i lleixes d’aquesta muntanya angelical i el plaer
tan intens de remullar-me en les
aigües càlides i lletoses del
seu faldar ; que he oblidat per
un instant que el turisme desfermat de la que jo en sóc partícip; durant els
anys vuitanta i noranta; va acabar per
buidar les piscines maragdes. Les aigües
minerals calentes que queien en cascada i es refredaven formant aquestes precioses
filigranes , varen desaparèixer.
En
un intent de conservar el lloc, el Govern va fer enderrocar els hotels que explotaven l’aigua de la
muntanya emblanquinada i va prohibir
banyar-se en les basses de color de cel. Els bassiols, construïts ja pels
romans en una gran ciutat balneari, i els camins per on pugem, ara han estat
desviats, en un intent de recuperar les aigües que encara són molt febles.
Envoltada
encara de núvols de cotó, marxo cap a l’ hotel. La veu amorosa d’un
cantant turc ens acompanya en el nostre bany de la piscina, sota les estrelles.
Un
grup de turistes àrabs, amb filles adolescents vestides amb pantalons ajustats
al genoll i una malla al cap, van en
grupets saltironant i rient amb una tovallola petita al cap i una altra sobre
les espatlles, mentre les seves mares esperen cobertes amb “xadors” i túniques fins els peus, que les noies es
banyin.
La
piscina reflecteix les estrelles. Una
ballarina fa la dansa del ventre mentre ens prenem un te amb menta. I les dones
àrabs, velades sota les seves robes brillants, l’aplaudeixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada