Vaiverejant pel món
Mercè Rigo i
Grimalt
Turquia
“I quan es mostra
el matí amb dits de rosa l’ aurora...” (L’ Odissea)
Avui és la penúltima nit
que som al vaixell i la cala “Alacasu” on ens aturem a dormir, és
perfecte per veure l’ aurora i sortir el
sol.. La Nesko s’ encara a orient,
esguardant la línia divisòria del cel
i de la mar.
Lluny, en la foscor,
el bordar de gossos. Decideixo dormir a coberta per a poder contemplar “els dits de l’ aurora”. Homer
en el seu llibre: “ l’ Odissea”, que m’ acompanya en el viatge, comença molts
capítols amb aquesta frase.
A quarts de sis de la matinada, “els dits de
l’ aurora” pinten l’ horitzó de la
mar.
Una franja rosada de colors bellíssims, amb tota l’ escala de
rosats, grocs i taronges besa la línia
de la mar a l’ horitzó, i com un encanteri, la mar es torna violeta i
tots els colors del món apareixen en un
espectacle inoblidable fins que surt
sobre la franja rosada, una petita rodona que escampa el seu foc en el cel.
El silenci és
profund. Les cigales comencen a cantar el seu so monòton, mentre el món embolcallat d’ un
mantell morat es desperta a poc a poc.
A proa, a coberta,
dormen el capità Mehmet i el grumet Ethem. La “Tahitali Dagi” ,
la muntanya de 2. 366 metres d’ alçada, s’
eleva d’ entre els pins, darrere la cala i una brisa cada vegada més càlida ens
acompanya.
El mestral es posa a
bufar quan el capità condueix sobre unes
ones, cada vegada més enfurismades, la Nesko al seu destí final. Una badia verge amb dues platges cafè amb llet
vorejades de pins, amb el mont Olimpus que la presideix.
La Tina, la belga de
Gant i el seu fill Goland, de cabells d’or, (
que hem batejat com Tadzio, per l’ adolescent de “Mort a Venècia”); avui han marxat i també
la Yarmila, la dona txeca de posat trist.
La Tina,
bibliotecària, que ha mantingut llargues converses amb el seu fill en flamenc,
ha sigut la nostra traductora en aquesta Torre de Babel. De posat agradable, un
xic distant, no ha perdut mai el posat elegant, abillant-se amb vestits
vaporosos i complements refinats a les hores dels àpats, mentre el seu fill,
bon dibuixant de dones fortes i guerreres;
s’ ha passat quasi tot el viatge amb auriculars, penjat al pal de proa
de la goleta.
A primera hora del
matí, amb el grumet en un bot auxiliar, han marxat cap la platja deserta, on
un “tacsi” groc els esperava.
La nit l’ acabem en
el Port de KEMER, on vàrem començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada